La locomotora ubicada a la coneguda popularment com a plaça del Trenquet, representa la importància que va tenir Mollerussa a principis del segle XX dins l’àmbit de les comunicacions ferroviàries. A poca distància d’aquest punt, hi havia l’estació on arribava el tren de via estreta, que bàsicament transportava la remolatxa conreada a la comarca, regada ja pel Canal d’Urgell, amb destinació a la sucrera de Menàrguens. Tot i això, també va funcionar fins a Balaguer com a mitjà de transport de viatgers fins a mitjans del segle passat.
La capital del Pla d’Urgell servia de punt de connexió amb els combois d’ample ibèric operats per Renfe, per on es podia distribuir el sucre arreu d’Espanya. Tot plegat, obra de l’empresari Manuel Bertrand, que va apostar per fer negoci amb aquest producte coincidint amb la pèrdua, pocs anys abans, de les colònies d’Amèrica.
Si tant l’arribada del tren com la seva desaparició van suposar un canvi urbanístic per a Mollerussa, la ciutat també ha viscut altres modificacions importants, com ara la de l’ajuntament, que fins a mitjans del segle XX estava ubicat enmig de la carretera que unia Lleida i Barcelona, fet que obligava a fer un gir en aquest punt per esquivar l’edifici.
I precisament, la banda de la plaça oposada a la seu actual del consistori, va ser motiu de polèmica l’any 1974. En aquest punt hi havia tres cases que s’havien d’enderrocar pel seu avançat estat de degradació i per reorganitzar urbanísticament la zona. Els seus propietaris volien construir un edifici singular en aquell solar i van comptar amb el vist-i-plau inicial de l’Ajuntament, però la forta oposició veïnal va fer possible que finalment no es dugués a terme.
Aquest fet va comportar haver de pagar 6 milions de pessetes als propietaris, els quals van pagar a mitges el consistori de l’època i els integrants de la comissió de veïns que estaven a favor d’ampliar la plaça. El moviment “Volem Plaça”, a les acaballes del franquisme va tenir un ampli ressò arreu de Catalunya i va servir d’exemple per a molts moviments veïnals d’altres ciutats.
