Festa En Família Acudam 2024
Des de fa anys, el Casal Popular l’Arreu, amb la seva colla gegantera i grallera i la seva colla bastonera, treballem incansablement per donar a conèixer les nostres tradicions de cultura popular i tradicional a infants, joves i adolescents. Es tracta d’un esforç constant i incansable d’un programa d’activitats i tallers per a escoles, centres i entitats, amb la voluntat de sembrar la passió per la cultura popular i tradicional dels Països Catalans.
Una d’aquestes llavors ha crescut amb força i és un motiu d’orgull per a tots i els membres del Casal Popular l’Arreu: el Mali. Aquest jove de Mollerussa, de 17 anys, amb un somriure encantador i una mirada brillant, participa activament en les actuacions bastoneres i acompanya la colla gegantera amb entusiasme i alegria.
El passat dissabte, la colla gegantera i grallera l’Arreu vam assistir a la Trobada Gegantera de Golmés, on vam passejar els nostres gegants, el Pepito i la Carme, pels carrers i places d’aquesta vila veïna del Pla d’Urgell. La festa va acabar prop de la mitjanit, i, com és habitual, vam procedir a recollir-ho tot. Amb la nostra samarreta vermella, el Mali, l’Estel i jo vam agafar la furgoneta de lloguer de l’empresa Nou Diesel i vam tornar cap a Mollerussa.
Un cop arribats a Mollerussa, vam veure passar un vehicle dels Mossos d’Esquadra, que de seguida vam percebre que ens observa amb desconfiança. Vaig fer una revisada ràpida: cinturons posats, llums enceses, aturats correctament a la senyal d’Stop, Mali i Estel concentrats amb el TikTok, per tant, tot correcte. Vam continuar el nostre camí per descarregar els nostres gegants al Teatre l’Amistat. No va passar gaire estona que em vaig donar compte pel mirall retrovisor que el vehicle dels Mossos fes un gir de 180 graus i ens seguís fins al Teatre l’Amistat, on estacionàvem.
Els agents dels mossos d’esquadra van baixar del vehicle policial, es van dirigir a nosaltres i ens van preguntar qui érem?, què fèiem? i si la furgoneta era de lloguer?, tot i que estava clarament retolada. Després de respondre les preguntes, els agents van continuar el seu camí i nosaltres amb la descàrrega dels gegants.
La situació ens va semblar estranya, amb l’Estel i el Mali vam comentar l’experiència viscuda, compartint amb perplexitat l’absurditat de l’escena. En aquell moment, el Mali va respondre amb serenitat i sinceritat: “Això és normal, soc negre!”. Ens va explicar les múltiples ocasions en què, passejant pels carrers o visitant establiments comercials, s’havia sentit observat, vigilat o interrogat només pel seu color.
Tal i com denuncia SOS Racisme en la seva campanya “Pareu d’Aturar-me”, el “perfil racial” és un criteri normalitzat en moltes identificacions o controls, en què es demana la documentació a persones seleccionant-les pel seu aspecte físic; pel que semblen, i no pel que han fet. Aquests controls es donen de forma generalitzada i amb total impunitat, tant en espais públics com privats freqüentats per persones amb trets físics identificats com a diversos per la població majoritària. Aquesta pràctica és discriminatòria, racista, classista, il•legal i feixista, ja que xoca frontalment tant amb els Drets Humans com amb les lleis vigents. Tot i això, els cossos de seguretat públics, la justifiquen com a una acció necessària per a l’efectivitat de la seva tasca de seguretat. Tanmateix, segons dades oficials, més del 74% de les persones identificades no ha comès cap delicte.
La societat mollerussenca i la societat catalana és plural i diversa ja sigui de colors de pell, religions, orientacions sexuals i de gèneres, nacionalitats, races, tribus urbanes, col•lectius, ideologies o llengües, entre altres. El color de la pell no ha de prejutjar a ningú ni convertir-lo en un presumpte delinqüent. No vull que les policies, els cossos de seguretat i d’emergències del meu país realitzi aquestes pràctiques discriminatòries i que suposen una limitació de la llibertat de moviment, sobretot per a les persones en situació administrativa irregular, que davant la vulnerabilitat opten per no tornar als espais públics. Mostren a la societat que les persones de fenotip no dominant són sospitoses a ulls de l’Estat. Vinculen l’aparença física amb l’incompliment de la norma i reforcen l’estigmatització i la criminalització de les minories, fet que dificulta la convivència democràtica i normalitza el control social per part de la policia.
Tot el treball que hem fet des del Casal Popular l’Arreu per incorporar noves generacions d’infants, joves, adolescents i famílies a la cultura popular i tradicionals dels Països Catalans, perquè la coneguin, la visquin i l’estimin, pot no servir de res si la societat mollerussenca i catalana no entén la riquesa de la diversitat.
Tenir la pell negra no és dolent, ser diferent no és dolents, ser divers no és dolents, ni prejutja res.
Nosaltres estem extremadament orgullosos del Mali, la Sali, la Maria, el Mamahou, la Imma, la Núria i tants altres infants i joves catalans d’origen divers que han passat per les activitats de la nostra entitat. Vosaltres feu que la nostra tasca de promoure la cultura popular i tradicional dels Països Catalans tingui sentit, ja que la feu real i viva.
