L’estany d’Ivars i Vila-sana mostra símptomes ”d’esgotament i pèrdua de valor ecològic” després de la ràpida recolonització d’espècies que hi va haver els primers anys d’aquest espai natural recuperat. Aquests símptomes “d’esgotament” es poden veure en l’evolució de les espècies reproductores o les espècies més sensibles com la fotja. En aquest sentit, des d’Egrell asseguren que algunes de les més abundants o en progressió són ”poc” aquàtiques i que depenen de medis com els abocadors, com el cas del gavià argentat i la cigonya.
Segons la Institució per a l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans, en els darrers anys quatre espècies reproductores han desaparegut de l’estany: el Cabussó Collnegre, el Fumarell Carablanca, la Gavina Riallera i la Gavina Capnegre.
Segons Egrell, la desaparició d’espècies reproductores a l’estany d’Ivars i Vila-sana s’ha anat esdevenint des de l’any 2014. Malgrat tot continua sent una de les principals zones humides de Catalunya i ella sola acull el 30% de la població d’ànecs, cabussons i fotges de la plana de Lleida a l’hivern. Des que el 2005 va tornar a començar a entrar aigua a la cubeta de l’estany s’han detectat 256 espècies d’ocells diferents, de les quals 117 estan lligades als medis aquàtics, 31 d’elles amb reproducció probable o segura.
Al 2017 s’han detectat 5 espècies noves a l’estany, 2 d’elles aquàtiques, una parcialment depenent de canyissar i dos forestals. De les 5 només una de les característiques dels medis forestals és possiblement reproductora. Així mateix, l’any passat hi ha indicis que van criar a l’estany 15 espècies aquàtiques. Egrell però, remarca que aquesta no és una bona xifra per l’empobriment d’espècies aquàtiques detectat en els darrers tres anys.
