- S’han localitzat 8 nius d’aquesta espècie amb la sorpresa de 13 més d’agró roig
L’estany d’Ivars i Vila-sana va acollir el 10 de maig, per primera vegada, un projecte de monitoratge de bernat pescaire (Ardea cinerea). Josep Garcia, tècnic del Zoo de Barcelona, va ser l’encarregat de portar a terme aquest projecte que és el primer cop que es fa i les dades obtingudes han estat molt positives, segons valoren els tècnics de l’espai natural del Pla d’Urgell. S’han localitzat 8 nius de Bernat pescaire, amb la sorpresa d’aproximadament 13 nius més d’agró roig (Ardea purpurea). Garcia va apuntar que la colònia de l’estany és relativament nova i està en els primers estadis d’estructuració, fet que li atorga un interès especial. Per altra banda, també es va fer una lectura, a distància, de l’anella d’un bernat adult, que podria haver estat anellat en algun altre espai natural.
Atès l’interès que va adquirir la població reproductora de bernat pescaire a Catalunya, l’any 2006 es va iniciar un projecte global de monitoratge i evolució de les colònies de l’espècie al territori català. Per tal de dur a terme el projecte es fan per una banda censos interanuals de la població reproductora així com controls de nius i marcatge de polls en niu a diverses colònies del territori català. Es marquen col·locant al tars de l’ocell una anella plàstica de color groc i amb un codi alfanumèric de tres dígits de color negre, que individualitza a l’ocell i facilita posteriorment lectures a distància amb òptica adequada. També s’extreu una petita mostra de sang o bé petites plomes de cada un dels polls per a realitzar posteriors estudis amb el sexe dels individus.
L’àmbit d’estudi i marcatge d’aquest projecte gira al voltant de les colònies de cria del Zoo de Barcelona, al pantà d’Utxesa (Segrià), al Sot del Fuster, a Sant Llorenç de Montgai, al Delta del Llobregat i al Delta de l’Ebre.
L’anellament de polls a les colònies de cria és una eina molt útil de cara a obtenir informació sobre supervivència, dispersió i taxes de reclutament. Al tractar-se de polls amb el lloc de naixement conegut, el seguiment posterior d’aquests ocells aporta dades d’interès poblacional. Amb el marcatge es pretén doncs obtenir, amb el temps, informació sobre la fil·lopàtria; la dispersió dels polls; l’intercanvi d’individus intracolònies; la sex-ràtio de polls en niu i supervivència; la fenologia reproductora i relació amb paràmetres ambientals; la filogènia per tal de reforçar la hipòtesis de l’existència de dues meta poblacions reproductores diferenciades a la península; l’evolució interanual de les colònies; i les diferències d’estratègia i dinàmica entre una població urbana i les poblacions silvestres.
Informa: ACN
