La Fundació Canals d’Urgell organitza el proper dissabte 15 d’octubre la primera visita guiada a la primera casa de comportes a Ponts situada al Tossal d’aquesta localitat de la Noguera. Les visites tenen per objectiu donar a conèixer on neix el Canal d’Urgell, la principal infraestructura hidràulica de Catalunya, que data del segle XIX. Durant l’activitat es visitarà l’ermita de Sant Isidre del Canal, ubicada dins del recinte de la primera casa de comportes. L’ermita, construïda l’any 1950, està dissenyada per l’arquitecte Isidre Puig Boada (deixeble d’Antoni Gaudí) i ha estat restaurada aquest any per la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell. Els visitants podran conèixer les instal·lacions de la primera casa de comportes nova, la primera casa de comportes vella i l’ermita de Sant Isidre del Canal. Els interessats en fer la visita cal que s’inscriguin trucant a l’Espai Cultural Canals d’Urgell al telèfon 973 603 997 o al correu electrònic reserves.eccu@gmail.com
Aquesta serà la primera jornada d’una sèrie de visites guiades que tindran lloc un dissabte al mes a partir de dissabte i forma part de de la celebració del 160è aniversari dels Canals d’Urgell. L’acció és un complement a les visites guiades que la Fundació ofereix cada dia a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, el museu dels Canals situat a la planta baixa de la Casa Canal de Mollerussa, on s’explica la transformació del territori de la Plana gràcies a la construcció del Canal al segle XIX i que actualment es troba en obres per tal d’adequar-hi una sala on s’explicarà la modernització de la infraestructura.
Aniversari del reg del Canal d’Urgell
Aquest any es commemora el 160 aniversari del reg de la primera finca del Canal d’Urgell. En aquest marc temporal un dels projectes estratègics de país és la modernització dels Canals d’Urgell. El Canal d’Urgell fou construït ara fa 160 anys, rega 75.000 hectàrees, subministra a més de 300 indústries agroalimentàries, a més de 1.860 granges, més de 120 poblacions i 500 masies aïllades.
La infraestructura hidràulica més important de Catalunya es troba en ple procés de modernització. Del reg a manta actual es passarà a un regadiu intel·ligent, que permetrà regar des del mòbil. Una revolució de l’aigua però també de l’economia que convertirà les terres de Lleida en el rebost de Catalunya. En un context de creixement de la població i de falta d’aigua, un regadiu més eficient permetrà crear més varietat de cultius i fer-los més rentables. A la vegada és el context ideal per la creació de noves indústries, més llocs de treball i en definitiva, una oportunitat per frenar el despoblament.
Garantia de l’autosuficiència alimentària de Catalunya
La modernització dels Canals d’Urgell ha de garantir l’autosuficiència alimentària de Catalunya i la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua. Implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne l’ecoturisme.
El projecte de la modernització del regadiu està lligat, però, a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa.
“La creació de 325 Km d’infraestructura verda al voltant dels Canals d’Urgell que preveu el projecte ens convertirà en una de les vies verdes més llargues d’Europa i això significa un benefici per la gent del territori i la possibilitat d’atreure un turisme familiar i de qualitat” explica Amadeu Ros, president de la Comunitat General dels Canals d’Urgell.
Una segona revolució de l’aigua que ha de frenar el despoblament rural
En definitiva, la modernització del Canal d’Urgell ha de representar una segona revolució de l’aigua. Generarà multitud de valors, des del punt de vista social, econòmic, mediambiental i estructural, per conformar el nou model de la Catalunya del segle XXII.
Generarà una major riquesa, una major resiliència del sector agroalimentari. Equilibri social i territorial, igualtat, producció agrícola més eficient i sostenible mediambientalment, que redunda en la millora de la qualitat de vida del territori.
Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l’economia verda.
Informa: Redacció
