Façana de l’edifici dels Jutjats de Lleida.
ACN. La fiscalia de Lleida ha demanat aquest mes de maig el sobreseïment provisional de les actuacions contra vuit regidors i l’alcalde de Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) entre els anys 2007 i 2015 per un presumpte delicte de prevaricació i malversació de fons públics, després de les declaracions que els afectats i testimonis han fet al jutjat d’instrucció 2 de Lleida que porta el cas. La fiscalia considerava inicialment que l’exalcalde de l’Ajuntament de Bell-lloc, Ramon Cònsola (CiU), sis regidors més de CiU i dos d’ERC que van formar part del govern municipal entre els anys 2007 i 2015 van cobrar un sou fix mensual en comptes d’una retribució per assistir als plens, un sou que, segons la querella presentada per la fiscalia, no podien percebre ja que no tenien dedicació absoluta. Després de les declaracions però, la fiscalia ha demanat que s’arxivi el cas en considerar que el que van percebre els investigats era realment una retribució per assistir a plens i reunions tot i que es cobrés sota el concepte de nòmina i que no existeixen prou indicis per acusar els investigats de malversació ni prevaricació.
Els imports oscil·laven entre 300 i 500 euros al mes pels regidors i fins a mil euros mensuals per a Cònsola. Es calcula que entre tots ells i durant aquests vuit anys van cobrar presumptament 284.000 euros que no els hi corresponien. La fiscalia de Lleida feia mesos que investigava els fets, arran d’una denúncia anònima rebuda el desembre de 2015. A més de l’exalcalde Ramon Cònsola (CiU), van formar també part del govern municipal en les dues legislatures els regidors de CiU Miquel Campàs, Montserrat Segura, Rosa Maria Buira i Brigit Jubillar. A més, l’any 2007 també estaven com a regidors Xavier Regalado (CiU) i Josep Lluís Grífol (ERC); i l’any 2011 Robert Tarrio (CiU) i Ramon Cadens (ERC).
La querella es va presentar el juny de 2016 i va ser admesa el mes de juliol pel jutjat. Els investigats, en comptes de cobrar els imports per l’assistència a plens i reunions de manera fraccionada, va cobrar un total per aquesta feina en concepte de nòmina. El ministeri públic considera que “no es pot demostrar el coneixement ni la voluntat d’obtenir un benefici il·lícit ja que la feina es va dur a terme” i demana l’arxiu perquè “una diferència semàntica no pot dur a considerar que les quantitats percebudes pels investigats puguin considerar-se desproporcionades”.
