Pot semblar una provocació, però té un punt de realitat constatar que les persones que visiten el Pla d’Urgell amb intencions turístiques, no son prou ben rebudes perquè com a amfitrions, tot i valorar altament aquest públic, no sempre sabem com rebre’l. Tenim una intuïció del que venen a buscar, però no hem condicionat el territori per acollir-los.
El Pla té l’àuria de terra de pagesos, de persones autèntiques i on s’hi menja molt bé i amb aquest imaginari com a referent és probable que, més per intuïció que per constatació, el turistes facin cap a indrets tranquils i bucòlics on, òbviament, no hi ha ni papereres, ni contenidors, ni banys. I el cert és que volem que així continuï sent malgrat no sempre aquest grau de preservació paisatgística estigui aparellat amb el grau de civisme desitjat dels visitants, tal com passa amb altres indrets naturals.
Amb aquesta introducció ja es percep que som eixuts d’entrada, una mica geniüts (capaços d’enviar en direcció contrària a qui detectem que pel trajecte ha pixat algun pi); però al mateix temps, afables en la distància curta, perquè és aquí en el terreny de la proximitat on ens sabem moure com ningú. Si veniu en època de festes majors, se us convidarà a seure en alguna de les cadires buides del concert de l’envelat; o bé a la vetllada cultural o a participar a jugar a la “botifarra” del bar del poble. I sobretot, voldrem que torneu, havent gaudit i aportat.
Reconèixer que no tenim sang turística obre, com a mínim, dos escenaris: per alguns, pot ser l’inici d’una cursa per aprendre d’aquest ofici i per altres, una reflexió sobre el fet que ens manca un punt d’orgull envers allò que com a comarca atresorem. Jo sóc d’aquest segon parer.
Coneguem-nos i fem-nos capaços del que tenim i la qualitat de vida que acabalem. Valorem les qualitats del nostre entorn, la tranquil·litat del nostre dia a dia, els silencis dels nostres termes i la planor que ens defineix com la comarca que lliura al corredor, passejador o pensador quilòmetres i quilòmetres de temps per gaudir-la.
L’Estany, la Serra, les banquetes, els camins, els bancals, la pau, l’assossec, la terra, les postes de sol, el menjar, els ravals i els pobles. Un llistat d’assignatures a impartir als inquilins, als nous residents i als qui fa temps que hi son. Aquestes matèries són els rètols que escriurem a les nostres vil·les perquè la comarca cal estimar-la, i per estimar-la cal gaudir-la, i per gaudir-la cal conèixer-la.
Històries del Pla. Humor passat per aigua és una iniciativa promoguda pel Consell del Pla que, que des de la modèstia i a través d’un monòleg d’humor amb el mestratge del guionista Ferran Aixalà i la realitat turística més que xafada per l’Eduard Ribes, tècnic del Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, i la Maribel Pedrol, directora de la Fundació dels Canals d’Urgell, vol empènyer els del Pla a fer més proselitisme de com som i del territori que tenim.
I si venen turistes, benvinguts siguin, faltaria més! els explicarem amb mirada amorosa que la qualitat de vida que tenim és el nostre gran actiu a preservar i seran ben rebuts perquè son capaços de respectar-la.
Jordi Martínez i Atero
Vicepresident Consell Comarcal del Pla d’Urgell
