Un instant de la presentació a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila.
La Biblioteca Comarcal Jaume Vila va acollir ahir al vespre la presentació del llibre “L’escó invisible” del periodista Josep Maria Martí Rigau, qui va ser durant 14 anys director del programa Parlament de TV3 i el 33. Martí, a través de les preguntes de la també periodista de Mollerussa Carme Polo amb la qual també va coincidir a TV3, va anar desgranant l’actualitat política que conté el volum en el qual reflecteix a través d’anècdotes la seva experiència professional i personal.
Durant la presentació, que va comptar amb la presència de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, Martí es va mostrar convençut que a la llarga “es recuperarà la imatge de Jordi Pujol i se’l reconeixerà com l’impulsor de les estructures d’estat que ara tenim”. “No seriem on som sense Jordi Pujol”, va assegurar, alhora que va defensar la necessitat de reconèixer a Mas “el pas al costat” que va fer per tal que el procés avancés. D’ell va dir que és una persona que no improvisa i que al 2006, quan encara no era president i molt abans que es parlés de la necessitat de tirar endavant un referèndum per saber l’opinió dels catalans, Mas ja ho tenia al cap i n’hi va parlar.
També va repassar la figura de Maragall, del qual va elogiar el fet d’haver encetat la política de pactes per tal d’impulsar un nou estatut i que, per això, “en va pagar els plats trencats” i va ser defenestrat. Així mateix, va compartir amb el públic la seva experiència personal amb José Montilla del qual en va destacar els seus silencis i la seva poca capacitat per comunicar a través dels seus discursos.
Martí també va posar de manifest que, a diferència dels primers anys, en l’actualitat al Parlament es viuen tres eixos de debat ja que al tradicional dreta-esquerra, li suma nacionalistes versus unionistes i sistema versus antisistema, un fet que, segons el periodista, es fa patent en la indumentària dels diputats, en l’atomització dels grups i en el nivell mediàtic. Per tot això, es va mostrar convençut que el procés ja és irreversible i va arribar a comparar el moment polític amb la pèrdua de Cuba al 1898.
