Els segadors pren el nom de la guerra que va esclatar el dia de Corpus de 1640, quan aquest col·lectiu de persones entra a Barcelona i ataca les tropes i al virrei, que permetia que els soldats robessin, maltractessin la gent i, fins i tot, violessin dones. Conèixer com aquest moment històric es converteix en un tret de la nostra identitat es possible aquests dies al Museu de Vestits de Paper de Mollerussa. Allà s’exposa, fins al 28 de febrer, la mostra Bon cop de falç, la història d’un himne, que entre d’altres explica com va sorgir la necessitat de crear aquest element amb l’objectiu d’aspirar a què el país fos reconegut com a subjecte nacional.
Una lletra que el compositor barceloní Francesc Alió troba en el Romancerillo catalán de Milà i Fontanals i que barreja amb una habitual cançó de sega de l’època que cantaven les colles de joves de la zona de Vic. Avui dia, però, ha perdurat una versió evolucionada, la que va proposar, Emili Guanyavents a les darreries del segle XIX.
