L’Albert, de 23 anys, ha de controlar diàriament els seus nivells de glucèmia. Als 4 anys d’edat li van diagnosticar la diabetis de tipus 1 i des d’aleshores ha d’anar-se repetint aquesta prova per saber quina concentració de glucosa té a la sang. Des del 2008, té una bomba al seu cos que li permet, amb aquest aparell, posar-se les dosis d’insulina que necessita segons el nivell de sucre que té en un moment determinat del dia.
En el cas de l’Albert, la convivència amb la malaltia ha estat bona tot i que, d’entre els seus records d’infantesa, té el de ser un dels pocs que portava un rellotge amb el que controlava els horaris dels àpats. El seu entorn sempre l’ha ajudat tot i que encara avui dia veu com a la societat hi ha certs dubtes sobre el què suposa ser diabètic.
Com l’Albert, es calcula que al conjunt de Catalunya hi ha mig milió de persones que pateixen la diabetis, dels quals, uns 40.000 viuen a les comarques de Lleida.
