El Dani té 22 anys i és celíac. Li van diagnosticar aquest trastorn autoimmune d’origen genètic fa quatre anys i des d’aleshores ha hagut de canviar bona part dels seus hàbits alimentaris. És per això que una de les seves reclamacions es que hi hagi ajudes per fer front a la despesa en alimentació, que pot arribar a multiplicar-se per tres, respecte a la de qualsevol altra persona. Uns recursos econòmics que ja existeixen en d’altres comunitats autònomes de l’Estat i en diversos països de la Unió Europea.
La Isabel, la seva parella, també ha de conviure amb aquesta realitat perquè tenir una persona intolerant al gluten a casa implica que cap aliment que contingui aquesta substància pot tocar el que menja el Dani. Per tant, a l’hora de cuinar, s’empren estris de plàstic, que no són porosos com els de fusta, i mai es poden utilitzar a la vegada per elaborar un plat per a ell i un altre que contingui gluten. D’aquesta manera, s’evita el que s’anomena contaminació creuada, un inconvenient que fa que el menjar fet per a celíacs escassegi encara en molts restaurants.