L’escriptora, acompanyada de la directora de l’IEI i l’alcaldesa d’Ivars.
La Diputació de Lleida assumirà el cost de la primera biografia que s’escriurà sobre la poetessa Maria Mercè Marçal, que va passar bona part de la seva infantessa i joventut a Ivars d’Urgell. La investigadora i crítica literària, Lluïsa Julià, serà l’encarregada d’escriure el llibre, que preveu que pugui presentar al novembre.
Julià ha visitat aquest divendres el municipi d’Ivars d’Urgell en el marc de la investigació que està duent a terme per tal de escriure la biografia de Maria Mercè Marçal. La directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), Montse Macià, i l’alcaldessa d’Ivars d’Urgell, Montse Coma, han acompanyat l’escriptora en el seu recorregut pels punts clau de la infantessa de Marçal al municipi d’Ivars d’Urgell.
Julià ha explicat que Maria Mercè Marçal va ser important per a la literatura catalana perquè “va saber captar l’ambient de l’època i els grans temes que tenia plantejat el país i com a dona els va portar a un terreny personal per explicar-los”.
Malgrat néixer a Barcelona, Maria Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998) va passar la seva infància a Ivars d’Urgell, població que sempre va considerar com la seva. Llicenciada en Filologia Clàssica, va exercir de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Va destacar especialment la seva vessant poètica, però també en l’àmbit de la traducció i la narració.
Es va donar a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes “Cau de llunes” (Premi Carles Riba 1976). Des d’aleshores va publicar diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988. L’escriptora també va publicar la novel·la ‘La passió segons Renée Vivien’ (Premi Carlemany 1994), que va obtenir diverses distincions de la crítica. Com a traductora, va aportar al català l’obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.
L’any 1973 va ser la cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, va participar en la política i en moviments cívics com el feminista, que sempre van ser una referència existencial de la seva vida. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.
També va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
