Els organitzadors firals parlem sovint del valor de l’activitat firal i de la seva cabdal repercussió econòmica i social a les poblacions on se celebren. De les fires com a oportunitats; de desenvolupament local, i, també, punta de llança de promoció del territori. Són aparador, reclam, dinamisme i impuls a l’activitat i el coneixement.
A la demarcació de Lleida, i segons les dades de la Guia de fires de la Diputació de Lleida, són gairebé dues-centes les propostes que al llarg de l’any es convoquen i que inclouen totes les comarques, esdevenint el caràcter, la temàtica i el format d’índole diversa: des d’artesania a l’alimentació o el sector agrícola -com els esdeveniments més nombrosos-, a molts altres com l’automoció, les tradicions, l’esport i la salut o el comerç.
Els mitjans de comunicació, recurrentment, ens demanen quantificar els seus resultats per mesurar-ne el rendiment, el seu impacte econòmic. Aquesta dada, sobre la qual s’han realitzat diferents estudis –entre aquests, el treball d’anàlisi dut a terme per la Direcció General de Comerç de la Generalitat i la Universitat Pompeu Fabra a partir de les fires celebrades a Catalunya durant els anys 2015 i 2016–, contemplen una sèrie de paràmetres entorn de l’impacte directe, directe i induït, en relació amb les despeses d’inversió, funcionament i d’expositors i visitants, i als quals cal afegir els efectes en l’àmbit social i les repercussions mediambientals. Uns càlculs que, tot plegat, no són gens senzills.
A Fira de Mollerussa, i un cop tancat el calendari firal del primer semestre de l’any, els mesos d’estiu ens permeten fer un parèntesi d’anàlisi i avaluació; un interludi que ens serveix per estudiar en profunditat el desenvolupament de les activitats celebrades, allò que en aquest sector coneixem com a postfira.
La 8a Trobada Empresarial sobre Transformació Digital, la 21a Borsa Interpirinenca de Cereals, la 151a Fira de Sant Josep, el 43è Saló de l’Automòbil i la 34a fira Autotrac, han estat els esdeveniments realitzats fins ara; un seguit d’activitats consolidades, molt diferents entre si, però amb un denominador comú: punt d’encontre del teixit industrial i econòmic. I totes elles aconsegueixen, en un món dinàmic i competitiu, un segon propòsit: posar la ciutat de Mollerussa al mapa. Aquest últim, un dels grans reptes per als governs municipals i en especial per als de poblacions mitjanes i petites, és, també, un gran triomf.
Contribuir a l’impuls econòmic i empresarial de les nostres comarques, dels nostres municipis; redundant en benefici de la riquesa del nostre país i fer-la valer, formen part de l’ideari de Fira de Mollerussa, un ens organitzador i proveïdor d’esdeveniments i activitats que situa al centre el territori, la seva indústria i les seves persones.
Alhora que revisió del primer semestre i posar en marxa l’engranatge per al 2025, aquests mesos d’estiu escalfem motors per al paquet firal de tardor d’enguany amb cites com el 29è Expoclàssic, adreçat al motor històric i clàssic; la 4a Fira-Mercat d’Antiquaris i Brocanters; el 23è Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”; la 29a fira d’ocasió de l’automòbil i furgonetes, Autotardor, i la 17a Mollerussa Lan Party, trobada d’aficionats a les noves tecnologies.
La confiança dels expositors, l’afluència de visitants, les aliances amb associacions i col·lectius empresarials, tot plegat, ens esperona i reafirma la nostra convicció de subratllar l’activitat firal com a motor de l’economia pel seu efecte multiplicador, generadora d’espais socials i un element vital per a la promoció territorial.
