Els Mossos d’Esquadra de la Regió Policial de Ponent alerten d’un augment “exponencial” de plantacions de marihuana a Lleida i també a la resta de Catalunya. Una de les principals preocupacions és que el perfil del traficant ha passat de ser una persona que cultivava una vintena de plantes per al seu consum i que en venia la resta, a un grup criminal, format majoritàriament per albanesos, que cultiven grans extensions de terreny. Els Mossos calculen que en els últims 4 anys, tant el nombre de plantes comissades i destruïdes com les actuacions policials per desmantellar plantacions s’han gairebé doblat. Només en l’última setmana, els Mossos han comissat 6.277 plantes en 8 intervencions a Ponent, que s’han saldat amb, de moment, 3 detinguts.
L’activitat policial per desmantellar plantacions de marihuana ha arribat aquesta setmana al seu punt àlgid ja que coincideix amb l’època de la recol·lecció d’aquelles que es troben a l’exterior. Tot i això, reconeixen que les plantacions d’interior també estan augmentat a la mateixa velocitat.
La primera intervenció policial a l’exterior es va fer dimecres de la setmana passada a Alcoletge (Segrià) i es van comissar 226 plantes de marihuana. Seguidament, els Mossos van trobar i destruir 495 plantes més a Corbins (Segrià), 126 i 114 en dues intervencions a Torres de Segre (Segrià), 59 a Gimenells (Segrià), 421 a Torrebesses (Segrià), 3.244 a Castelldans (Garrigues) i 1.592 a Bovera (Garrigues). En total i en només 7 dies, van comissar més de 6.000 plantes de marihuana de diverses mides en 8 intervencions a la plana de Lleida.
En el cas d’Alcoletge, durant l’operatiu, un agent va resultar ferit, ja que en el moment d’inspeccionar una tenda de campanya on suposadament dormien els vigilants de les plantes i que en aquell moment era buida es va activar un parany preparat per disparar cartutxos i va ferir un sergent de l’Arro al bessó. No n’era l’únic, ja que a la plantació hi van trobar sis paranys més com aquest, a més d’un altre amb punxes i càmeres de videovigilància.
“Es tracta d’un salt exponencial”, explica el cap d’investigació dels Mossos a l’ABP del Segrià-Pla d’Urgell-Garrigues, Jordi Fadurdo. Com que aquestes grans plantacions estan controlades ara per grups criminals organitzats, aquests han “sofisticat” els mètodes de protecció per evitar els robatoris entre bandes, afegeix.
Precisament aquesta professionalització fa molt complicat desmantellar les organitzacions criminals ja que el funcionament està molt jerarquitzat i a les plantacions només s’hi poden trobar aquelles persones que les vigilen o les cuiden. Per exemple, al desmantellament de la plantació de Gimenells es van detenir dos homes de la mateixa família que la cuidaven; tots dos de nacionalitat espanyola, de 15 i 42 anys. En el cas de Castelldans es va detenir un home, de 28 anys i nacionalitat albanesa, que s’encarregava també de cuidar-la. “Són grups molt hermètics i costa arribar a saber-ne qui són tots els integrants”, lamenta Fadurdo.
Canvis en les ubicacions i en la manera de delinquir
Els Mossos també han detectat que molts dels grups organitzats que abans es dedicaven a perpetrar robatoris amb violència, han canviat la seva manera de delinquir i ara es dediquen al cultiu de marihuana. Un dels principals motius és que el risc és menor ja que les penes a Espanya per cultivar marihuana són més baixes que a altres països i que amb altres delictes. Un dels detinguts per exemple, explica el sotscap d’investigació dels Mossos a l’ABP del Segrià-Pla d’Urgell-Garrigues, David Mora, va declarar que a Albània el van detenir amb 70 plantes de marihuana i el van condemnar a 9 anys de presó. “Aquí els hi surt més barat”, lamenta.
Un altre del motiu és que el benefici econòmic és “enorme”, diu Fadurdo. El quilo de marihuana es pot arribar a vendre a Espanya a 2.000 euros, mentre que si s’exporta a Europa, el benefici es pot doblar ja que s’arriba a vendre per entre 3.500 i 4.000 euros el quilo.
Un altre dels canvis que han detectat els Mossos és la ubicació de les plantacions. Mentre que abans era molt habitual trobar marihuana en camps de panís perquè són extensions de conreu grans i amb alçada suficient perquè quedessin cobertes, era “fàcil” detectar-les des de l’aire, explica Mora. Per això ara ubiquen les plantacions en camps d’oliveres, perquè les plantes queden més amagades, tal com passa en zones boscoses, on és “difícil” que els veïns s’adonin de la seva existència, afegeix.
Canvis en el procediment de destrucció de plantes
Els Mossos també han hagut de canviar la manera de procedir a causa de l’augment de plantacions. Abans, duien les plantes comissades en un magatzem fins que un jutge n’autoritzava la destrucció. Ara, quan detecten una plantació de marihuana es demana al jutge eliminar-la al mateix lloc perquè el volum és “immens” i és “molt difícil” de gestionar, explica Mora. Una part de les plantes, però, sí que queden intervingudes a comissaria, on les assequen per enviar després els cabdells al laboratori perquè siguin analitzats.
Informa: ACN
