El músic, investigador i divulgador del folklore català, Artur Blasco, el 29 d’octubre del 2018.
Parlar d’Artur Blasco és parlar d’una de les grans personalitats de la cultura a Catalunya de la segona meitat del segle XX i primeres dècades del segle XXI. Artur Blasco és l’investigador i divulgador més destacat de la música popular del Pirineu català.
Als anys seixanta se’n va a viure a Arsèguel, a l’Alt Urgell, com funcionari del Ministeri d’Agricultura. Aquesta tasca li va permetre iniciar la seva feina com a recopilador del cançoner de transmissió oral a les comarques pirinenques, així com impulsar la recuperació de l’acordió diatònic. Fruit d’aquesta activitat és l’edició de l’àlbum de cinc elapés Rosa vermella, rosa galant (Àudiovisuals de Sarrià, 1989).
Així mateix, és un dels fundadors de la referencial Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, que se celebra cada estiu a Arsèguel des del 1976. En aquest poblet de l’Alt Urgell, a més, Blasco funda el Museu de l’Acordió, amb instruments d’arreu del món. S’ha interessat també per la recuperació del rebequet, un antic cordòfon que es tocava als Pirineus. És autor, recopilador i impulsor dels volums de la col·lecció A peu pels camins del cançoner, que aplega 1.500 cançons recollides directament d’uns 300 cantants informants de 160 pobles i masies dels Pirineus, constitueix un testimoni singular i irrepetible en molts casos. L’autor assegura que un 99% dels informants ja han desaparegut.
El grup El Pont d’Arcalís
L’Artur Blasco músic ha format part de grups com Acordionistes del Pirineu, La Pobletana i El Pont d’Arcalís, amb qui va estar entre el 1990 i el 2012. Més endavant va crear un duet amb el guitarrista francès Yannick Lopes, amb qui va editar el llibre-disc Pirineu. Cançons de vetllades vora el foc (2013). El 1998 va rebre el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. El 2001 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2004 amb el Premi Nacional de la Cultura Popular, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.
L’Escola Folk del Pirineu
La feina d’Artur Blasco ha tingut continuïtat. L’any 2010 es va crear l’Escola Folk del Pirineu · Tallers d’ Arsèguel amb seu al municipi d’Arsèguel, com a centre dedicat a la formació i promoció de la música i la dansa d’arrel tradicional a les comarques del Pirineu. Amb el terme folk, l’Escola vol expressar tot allò quees relaciona amb la nostra música i dansa tradicionals des d’una perspectiva contemporània que, sense menystenir la tradició, aporti noves propostes d’expressió de les nostres tradicions musicals. A l’Escola Folk del Pirineu s’ensenya els instruments tradicionals —també, alguns d’estàndards —amb el material (cançons, melodies, balls…) que ens ha deixat la nostra tradició, tot adaptant-lo i rellegint-lo amb les diferents aportacions, gustos, necessitats tècniques, conjuntures estètiques… de professors i alumnes.
Blasco toca el rabequet
El Centre Artur Blasco de Cultura Popular Pirinenca
Fa dos anys, l’aleshores consellera de Cultura, Laura Borràs, va presidir la primera reunió de treball per a la creació del Centre Artur Blasco de Cultura Popular Pirinenca que s’hauria d’ubicar a la Seu d’Urgell. “Aquest centre hauria de divulgar l’obra dels creadors del Pirineu d’una manera ‘molt contemporània”, va dir llavors Borràs. El Centre, pensat com un focus de coneixement i reconeixement de la riquesa patrimonial del territori, és cridat a ser un altaveu de divulgació i dinamització de la cultura popular i tradicional del Pirineu.
La creació d’aquest centre és una idea brillant. Cal la implicació decidida de totes les parts, del govern del país i de l’administració municipal, per fer realitat aquest Centre i generar a la Seu d’Urgell un pol d’activitat, recerca, reflexió, difusió, producció, formació i coordinació de la cultura popular i tradicional al Pirineu.
