És un clàssic, però als clàssics moltes vegades cal fer-los cas: a les crisis se sap com s’hi entra, però no com se’n surt. No cal amagar que l’expansió del coronavirus SARS-COV-2, causant de la malaltia COVID-19 convertida ja en pandèmia global, ens ha introduït en una crisi sense precedents i que entre tots estem aprenent a gestionar. Les administracions, les empreses i les llars són uns dels camps en els quals es debaten solucions a la situació. Les haurem de trobar de manera col·lectiva i col·laborativa amb l’objectiu que, amb serenitat i fermesa, puguem sortir d’aquesta crisi enfortits, tot i que ara mateix ens pugui semblar un impossible.
En les darreres setmanes anàvem veient amb preocupació l’avenç d’una malaltia que manté les persones grans com a principal població de risc. De la preocupació inicial vam anar passant a una segona fase en la qual calia passar a l’acció i prendre mesures preventives, per la qual cosa es va decidir inicialment la suspensió d’activitats més o menys massives, per després passar a adoptar tota una sèrie de decisions més dràstiques, com és la recomanable paralització de la vida normal que totes les persones desenvolupàvem fa només tres setmanes.
Les autoritats sanitàries —afortunadament guiades per un cos de professionals de la salut que està demostrant dia rere dia que són una de les estructures socials i de país més valuoses que tenim— ens han anat recomanant pautes de conducta tendents a contenir l’avanç dels contagis. I la gran majoria de la ciutadania ha tornat a demostrar un elevadíssim grau de responsabilitat i conscienciació del que està en joc, que en últim extrem són ni més ni menys que vides humanes.
Des de la Diputació de Lleida fa dies que estem analitzant com podem contribuir a frenar la malaltia, que per ara és la principal prioritat. Així, vam passar d’ajornar actes públics a dictar unes mesures inèdites fins al moment, com el tancament dels edificis propis de cara a l’atenció presencial a la ciutadania. Però també sabem que no podem paralitzar l’administració pública, ja que és just en aquest moment que hem de donar més sentit que mai al compromís de servei públic amb el qual estem compromeses totes les persones que treballem, sigui en el lloc que sigui, a la Diputació de Lleida i els seus organismes autònoms.
Per això, hem reforçat les oficines virtuals de la Diputació per facilitar que es puguin mantenir aquelles gestions que continuen sent necessàries però que no cal que siguin ateses de manera presencial. I per fer-ho ha calgut la complicitat inestimable del cos de directius i de tot el personal de l’entitat, que amb les eines de teletreball més diverses garanteixen que totes les consultes siguin ateses. I la principal consulta us la contesto jo ara: tots els terminis administratius dels procediments que estaven en marxa han quedat suspesos, de manera que es congelen les dates límit, que s’allargaran tant com s’allargui aquesta crisi.
Abans us parlava de solucions treballades de manera col·laborativa i col·lectiva. Per aquesta raó, estem contribuint a difondre entre la ciutadania a través de la majoria, per no dir tots, els mitjans de comunicació de Lleida els millors consells per fer front a aquesta crisi sanitària, i ho fem ajudant a fer més fàcilment accessibles els missatges que provenen de l’autoritat sanitària, el Departament de Salut de la Generalitat, que s’actualitzen al moment. Perquè som conscients que ara com ara no hem de despistar la ciutadania amb missatges confusos o contradictoris. Per això, potenciem una sola veu, la dels que de veritat en saben i demostren que estan lluitant eficaçment contra la malaltia.
Tenim per endavant setmanes que seran igualment difícils i que implicaran també transformacions en les relacions socials i culturals. Des de l’Institut d’Estudis Ilerdencs també analitzem com fer front a una de les baules més dèbils de la cadena econòmica, la cultural, amb la suspensió d’activitats per a les companyies i artistes del nostre territori. Patim, ara mateix, els efectes d’estar al mig de l’ull de l’huracà i, com és lògic, a simple vista només veiem mal temps. Però tenim l’obligació de mirar més enllà, i així ens ho estem autoimposant a la Diputació de Lleida i els seus organismes autònoms, per intentar preveure els efectes del que ens passarà de cara als mesos que han de venir, i aquí la clau és la capacitat de previsió i imaginació.
Perquè, com us deia, ja sabem com hem entrat en aquesta crisi sanitària, econòmica i possiblement social, però amb l’ajut indispensable de tots vosaltres treballarem per sortir-ne enfortits com a societat. Caldrà l’estreta col·laboració de particulars, empreses i institucions, cadascun dels quals hi haurà de posar el seu granet de sorra. I amb el nostre granet de sorra hi podeu comptar.
Joan Talarn i Gilabert, President de la Diputació de Lleida i alcalde de Bellvís
