A mitjans del 2018, la Comissió Europea va presentar les propostes legislatives sobre la nova Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2021-2027 i, a hores d’ara, encara no se’n coneix definitivament el marc financer. El calendari electoral, amb unes imminents eleccions europees, fa plantejar-se la possibilitat que hi hagi un retard en l’entrada en vigor de la PAC. Aquest ha estat un dels temes que ha centrat el debat en la jornada tècnica La PAC post 2020: impacte i estat de les negociacions a la UE, que s’ha celebrat aquest matí en el marc de la 147a Fira de Sant Josep.
L’acte, que ha estat organitzat per Unió de Pagesos amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i Fira de Mollerussa, ha comptat amb una trentena d’assistents i ha estat presentat per part de l’alcalde de la ciutat i president de l’ens firal, Marc Solsona. En la seva intervenció, Solsona ha recordat la presència de la consellera Jordà, qui serà l’encarregada, aquesta tarda, de presidir la cloenda de la Fira, en un acte que finalitzarà amb la visita als diferents estands dels Pavellons Firals. Solsona també ha aprofitat la seva intervenció per denunciar “les debilitats i desigualtats que el pacte de la PAC arrossega amb l’actual i l’anterior proposta”.
Així mateix, també ha intervingut en l’acte Jaume Pedrós, coordinador territorial d’Unió de Pagesos a la Plana de Lleida. Pedrós ha detallat que, des de l’organització agrària, s’han presentat algunes esmenes als pressupostos de la PAC, i esperen que això repercuteixi en alguns canvis en les mesures plantejades. En aquest sentit, Pedrós ha explicat que a Espanya una situació força comuna és la dels agricultors que “malgrat que tenen terres, no fan de pagesos, però cobren de la PAC”, i ha quantificat en 75 milions d’euros l’import de les ajudes que “anirien realment al pagès”, en cas que es modifiqués aquest aspecte normatiu.
La ponència central de la sessió ha estat a càrrec d’Andreu Ferrer, coordinador tècnic d’Unió de Pagesos, qui ha parlat, entre altres coses, de l’estat actual de les negociacions a la Unió Europea pel que fa a la nova PAC.
Un dels principals temes que s’han tractat durant la jornada ha estat la possibilitat que l’entrada en vigor de la Política Agrària Comuna experimenti un retard, de manera que l’any 2021, pot esdevenir un any pont, com ja va succeir en el període 2014-2020, quan es va establir un reglament amb normes de caràcter transitori només per al 2014. En aquest sentit, Jaume Pedrós ha apuntat a les imminents eleccions europees i “la dificultat de posar-se d’acord entre els països” com les dues principals causes que provocaran “un retard gairebé segur” de l’entrada en vigor de la nova PAC.
Una de les parts més controvertides de la nova proposta legislativa per a la PAC n’ha estat la dotació pressupostària, ja que el nou pressupost de la Unió Europea retalla una part dels fons destinats a finançar la PAC. En aquest sentit, la sessió tècnica ha servit per explicar que, malgrat que la retallada de pagaments directes a Espanya serà d’un 3,5% i un 15,3% de desenvolupament rural, encara no es coneix la incidència exacta que això tindrà per al camp català, en la mesura que és necessari tancar el pressupost per, després, acordar els mecanismes que regiran la nova PAC. Així mateix, segons s’ha explicat, també existeix la possibilitat que l’administració i les autonomies corregeixin aquesta reducció pressupostària.
La sessió també ha servit per parlar de les mesures contra el canvi climàtic que exposa la proposta de la nova PAC. Així, s’ha fet referència a l’obligació dels estats de destinar una part significativa del pressupost, al voltant de més del 20%, a règims voluntaris per la lluita contra el canvi climàtic, la qual cosa provoca “haver d’assumir uns sobrecostos a l’hora de rebre ajuts”. Segons s’ha explicat, aquestes noves obligacions també comportaran “un augment de la competència deslleial amb la resta d’estats que no les han de complir”, i en un mercat cada vegada més global.
Informa: Redacció
